La fàbrica

L’any 1919 jo encara no havia nascut, i la fàbrica no era tant gran com ara. No obstant, anava en camí de tornar-se aquest gran ventre que ha esdevingut. Un ventre enorme perfectament indiferent, amorf i sorrut.

Potser aleshores, per alguna escletxa d’una finestra mig trencada, s’hi filtrava tenaçment l’esperança de la gent de pell aspra que se sentia amorosida i feble, capaç i tot d’estúpids sacrificis.

Aquella gent vull evocar, els qui viuen encara afeixugats pel pas inalterable dels anys i els altres, els que van marxar a millor vida per no tornar mai més. Tots ells són els únics herois d’aquesta història.

Tants n’he tractat, que els noms se m’acumulen com les fulles de tardor que ara omplen d’enyorança el camí cap a la fàbrica. A la vegada, el seu record pren diverses formes, gestos diversos i veus també diverses.

Com la Maria, l’Isidre i en Cinto per citar-ne alguns. I me n’adono que no és fàcil fer sortir de l’oblit els qui van viure amb un destí d’oblit per tota paga, els qui van enroquir-se i esllomar-se treballant desficiosos entre boscos hostils de ferros i corretges enmig de l’imperiós soroll de la maquinària.

Des del meu temps els penso i els evoco.
Presents o absents és en les seves esperances que em reconec.
D'ells vull parlar i no dels altres.

Sense ells jo no existeixo i m’allunyo, com el fum negre de la fàbrica, cel amunt, on encara puc escoltar el repicar de les campanes.

(Adaptació La fàbrica (1970-1971), Miquel Martí i Pol)

Peça musical locutada per Aleix S. del poema que va adaptar de Miquel Martí Pol titulat 'La fàbrica'. Aquesta gravació va ser inclosa en una de les escenes de les visites a les fàbriques durant la fira Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada.